Ascens a Vallvidrera

Alçada: 342 m // Comarca: BarcelonèsVallès OccidentalBaix Llobregat // Categoria: 3a (des de Molins de Reis port de 2a categoria)

4 Variants:

1) Des de Barcelona (Pl. Borràs): 3,3 km; 198 m de desnivell; 5,8% desnivell mitjà; 12,0% desnivell màx.; Coeficient 32.

2) Des de Sant Cugat del Vallès: 10,3 km; 204 m de desnivell; 1,9% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 35.

3) Des de Valldoreix: 11,4 km; 240 m de desnivell; 1,8% desnivell mitjà; 13,0% desnivell màx.; Coeficient 38.

4) Des de Molins de Rei per La Rierada: 13,9 km; 304 m de desnivell; 2,2% desnivell mitjà; 15,0% desnivell màx.; Coeficient 68.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

Carena del Coll d’Ases

Alçada: 933 m // Comarca: Vallès Occidental // Categoria: 2a

1 vessant:

1) Des del km 5 de la BP-1241 (Gallifa): 4,9 km; 298 m de desnivell; 6,1% desnivell mitjà; 18,0% desnivell màx.; Coeficient 67.

Més conegut com a Coll d’Ases, però l’ascensió acaba més enllà del Coll fins arribar a la Carena. La pujada és exigent, malgrat la pendent mitjana no ho reflexa, ja que hi ha trams força empinats que s’aproximen al 20%.

L’inici de l’ascensió és al km 5 de la carretera BP-1241, just on es corona l’Alt de Gallifa, entre Sant Llorenç Savall i Gallifa (hi ha un panell indicatiu que ho marca com a Camí Ral Pla de les Forques – Coll d’Ases CR-02). L’inici ja és força exigent amb un primer km al 8,2% (amb rampes properes al 15%). Un cop superada aquesta primera part, la carretera deixa d’estar pavimentada durant 1,5 km aproximadament, en un tram suau en el qual es pot ciclar bé malgrat ser pista de terra i amb un tros de baixada, després de passar el Collet de Vinardell (cal seguir la senyal que indica direcció Castellterçol). Al km 3 torna a aparèixer el paviment, coincidint amb un nou tram de rampes molt exigents, amb percentatges de fins al 18%. Al km 4,1 es corona el Coll d’Ases, però la carretera continua tirant amunt novament amb rampes molt dures fins arribar a la Carena del Coll d’Ases, on finalment la carretera es suavitza i es completa l’ascensió a 933 m d’alçada en un tram que planeja.

Font: Marcel Borràs mitjançant http://www.icc.cat/vissir3/GoogleMaps, Coeficiente APM.

Ascens a la urbanització Can Palau

Alçada: 336 m // Comarca: Maresme // Categoria: 2a

1 vessant:

1) Des del trencall BV-5128 Sant Cebrià de Vallalta: 3,7 km; 279 m de desnivell; 7,5% desnivell mitjà; 15,6% desnivell màx.; Coeficient 88.

Pujada curta però molt intensa que arrenca al trencall de la BV-5128 a tocar de la població de Sant Cebrià de Vallalta (al mateix trencall hi ha cartell indicatiu). Els primers 2 km són relativament suaus i no és fins quan s’arriba a la urbanització Can Palau que comencen les rampes dures i exigents. La pujada es pot realitzar per diferents carrers. En aquest cas la pujada es calcula fent-la pel Carrer Romaní, on trobem percentatges de fins al 15,6%. Seguim tot el carrer fins empalmar amb el Carrer de les Vinyes i a continuació el Carrer Salt del Sallent, on es corona quan acaba el tram asfaltat (el camí continua direcció la Urbanització Can Domènech, però ja per tram de terra).

Font: origen Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions i modificacions respecte la informació que hi surt fetes per Marcel Borràs mitjançant  http://www.icc.cat/vissir3/GoogleMaps, Coeficiente APM.

Coll de Fau

Alçada: 1.635 m // Comarca: Cerdanya // Categoria: 2a

Malgrat el cartell del Coll de Fau marca 1.673 m, segons l’ICGC la seva alçada és de 1635 m.

4 vessants:

1) Des d’Ur: 11,4 km; 440 m de desnivell; 3,86% desnivell mitjà; XX,0% desnivell màx.; Coeficient 62.

2) Des de la cruïlla de la N-154 amb la D-30 per Llívia i el Coll d’Èguet: 11,0 km; 469 m de desnivell; 4,3% desnivell mitjà; 11,0% desnivell màx.; Coeficient 85.

Malgrat l’ascens en si es pot considerar a partir de la Cruïlla de de Llívia cap a Estavar, l’aproximació que es fa venint del sud per la N-154 fins arribar a Llívia és en un fals pla en pujada que també compatibilitzem en aquesta vessant de l’ascensió al Coll de Fau.

Per la N-154 ens dirigim cap a Llívia en un tram suau de fals pla que s’allarga per dins la població fins arribar a la cruïlla que duu cap a Estavar, just abans de creuar el pont sobre el riu Segre. La carretera es comença a enfilar i anem guanyant alçada, especialment a partir de la cruïlla de la D-33 que indica cap a Font-romeu i que seguirem, enlloc d’entrar cap a Estavar (també es podria fer entrant al centre de la població). En aquest punt les rampes comencen a guanyar importància. Progressem vorejant Estavar per l’Oest fins trobar-nos amb el Carrer de Font-romeu, punt on ja coincideix l’ascensió si vinguéssim de Sallagosa. Les rampes mitges ja són considerables amb alguna punta sobre el 10%. Anem deixant les cases cada cop més avall i anem guanyant panoràmiques impagables sobre la Cerdanya, amb el Cadí al fons, mentre la carretera va progressant amb un seguit de corbes de ferradura que fan la pujada molt atractiva. Al km 8,5 d’ascensió passem pel Coll de Palmanill (no fa sensació de coll com a tal ja que es troba en ple tram de pujada, però si que es veuen les dues vessants de muntanya com s’uneixen en aquest punt geogràfic). Continuem la pujada i poc després, al km 10,1 de l’ascens, coronem el Coll d’Éguet, també conegut amb el nom francès de Col d’Egat. A partir d’aquí la pendent suavitza fins arribar al Coll de Fau. El coll es troba situat enmig de la rotonda entre la intersecció de la D-33F per on veníem i la D-618, a tocar de la població d’Èguet. Val a dir que, després de la bellesa de l’ascens, la rotonda on es corona el coll fa perdre encant a l’arribada.

3) Des d’Estavar pel Coll d’Èguet: 7,0 km; 415 m de desnivell; 5,93% desnivell mitjà; XX,0% desnivell màx.; Coeficient 78.

4) Des de la cruïlla de la N-116 per Vià i Odelló: 4,8 km; 192 m de desnivell; 4,00% desnivell mitjà; X,0% desnivell màx.; Coeficient 25.

Font: https://www.carte-cols-france.com/cols-departement-pyrenees-orientales-d66.html + ICGC + Google Maps + Coeficient APM

Pas del Llop

Alçada: 1.590 m // Comarca: Cerdanya // Categoria: 2a

1 vessant:

1) Des d’Enveig: 5,0 km; 326 m de desnivell; 6,52% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 62.

L’ascens comença a la població d’Enveig a la N-20 trencant amunt pel carrer de la Guardiola. El primer tram transcorre per un petit entramat de cases al voltant de la carretera que va guanyant alçada amb rapidesa amb les rampes al voltant al 7% de mitjana. Amb la fi de les cases la carretera es torna molt tranquil·la amb un paisatge 100% pirinenc i que va guanyant en vellesa i amplitud a mesura que guanyem alçada. Durant la pujada ens anem trobant petits desviaments, però la ruta és força evident ja que sempre hem de seguir la pujada i anar seguint les indicacions que porten cap a Bena. La part final de l’ascens es reconeix perquè la carretera s’aplana en una petita esplanada i inicia un tram de baixada que s’obre davant els nostres ulls i que duu cap a Bena (a part poc després d’haver coronat, si continuem endavant ens trobem un petit aparcament de turismes en un lloc on hi ha un gran mapa que indica diverses rutes de muntanya). Tota l’ascensió es fa per una carretera pavimentada en relatiu bon estat, malgrat alguns trams tenen grava que caldrà tenir en compte a l’hora de baixar, ja que la tornada caldrà fer-la pel mateix lloc que hem pujat.

Font: https://www.cols-cyclisme.com/pyrenees-est/france/pas-d-al-loup-depuis-enveigt-c2942.htm

Ascens a Gréixer

Alçada: 1.358 m // Comarca: Cerdanya // Categoria: 2a

1 vessant:

1) Des d’All (Isòvol): 2,4 km; 260 m de desnivell; 10,8% desnivell mitjà; 18,0% desnivell màx.; Coeficient 108.

Hi ha dos entrades a la població venint per la N-260. Cal dirigir-se cap al centre de la població pel Carrer Major d’All (si es ve de la part inferior de la població, venint de Bellver de Cerdanya, el tram de pujada ja ve de la mateixa carretera). L’ascens en si comença a l’inici del Carrer de l’Escaleta, direcció l’Església Romànica de Santa Maria (S.XII). Un cop passada l’església cal anar a cercar el Camí de Gréixer (hi ha un tram molt petit de terra que ens pot despistar a l’hora de buscar el camí). A partir d’aquí comença un tram tortuós de pista pavimentada amb percentatges exigents que fa que guanyem alçada amb certa rapidesa a la vegada que el pedalar sigui dur. A mitja pujada (km 1 de l’ascens) es creua la carretera de Meranges GIV-4031, però l’ascensió la continuem pel camí pavimentat que no pararà de ser ben empinadot fins arribar a Gréixer. Un cop arribats a la població culminem l’ascens Carrer Major amunt fins arribar a la part més alta de la població. A la Font de Dalt, a part de reomplir bidons, podem gaudir d’unes fantàstiques vistes de la Serra del Cadí!

De tornada es pot anar a buscar la carretera de Meranges enlloc de tornar per on hem pujat i realitzar un descens més còmode (o dirigir-se cap a Meranges i continuar fent ruta per aquest racó de la Baixa Cerdanya).

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

Ascens a Éller

Alçada: 1.459 m // Comarca: Cerdanya // Categoria: 2a

1 vessant:

1) Des del trencall de la N-260 (Bellver de Cerdanya): 8,0 km; 441 m de desnivell; 5,51% desnivell mitjà; 18,0% desnivell màx.; Coeficient 88.

Ascensió des de la N-260 (prop de Bellver de Cerdanya) cap a la població d’Éller, passant per Cortàs. La carretera per la qual transcorre la pujada és tranquil·la i força ben pavimentada. El tram més dur ens el trobem a l’inici, en el qual comencem a agafar alçada amb rapidesa. Després de 3 km de pujada exigent trobem un tram més suau abans de tornar a enfilar-nos novament fins arribar al nucli de Cortàs, cap al km 5 de l’ascens. Després de creuar la població fem una petita baixada abans d’encarar la part final fins arribar a Éller. En aquest tram de pujada podem veure a mà dreta la carretera de Meranges a l’altre vessant de muntanya. Quan arribem a Éller pujada continua deixant l’entrada de la població a mà dreta i arribem a la part de dalt de la població on s’acaba l’asfalt i continua una pista de terra que porta a Meranges.

El descens es realitza per on hem pujat. Es poden gaudir d’unes precioses vistes de la comarca, especialment del Cadí!

Font: Basat en el llibre de Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions i recalculat a partir del càlcul d’Altimetries APM + ICGC + Garmin Edge520.

Pla del Badó (Coll de Poses)

Alçada: 698 m // Comarca: Vallès Oriental // Categoria: 2a (des de Bigues i Riells port de 3a categoria)

2 vessants:

1) Des de Caldes de Montbuí: 11,0 km; 452 m de desnivell acumulat; 4,1% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 67.

La pujada s’inicia a la C-59 a l’alçada de Caldes de Montbui (venint de Palau Solità i Plegamans), tot i que també es pot empalmar venint per la C-1415b. El primer tram de l’ascens es puja fins a Sant Feliu de Codines (6 km al 3,8%). Un cop arribem a Sant Feliu creuem la localitat seguint la carretera principal direcció Moià (deixem enrera cruïlles de Bigues i Riells i un xic després Sant Miquel del Fai). Poc a poc anem guanyant alçada per un tram de carretera revirada. Passats uns dipòsits d’aigua trobem un tram més suau fins arribar a la cruïlla amb la C-1413b que ve de Centelles. En aquest punt la carretera torna a enfilar-se de nou fins arribar al Coll de Poses o Pla del Badó, just a la frontera amb el Moianès.

2) Des de Bigues i Riells: 10,7 km; 439 m de desnivell; 4,1% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 59.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

Ascens a la Mare de Déu de Puiggraciós

Alçada: 690 m // Comarca: Vallès Oriental / Categoria: 2a

1 vessant:

1) Des de l’Ametlla del Vallès: 5,6 km; 421 m de desnivell; 7,6% desnivell mitjà; 16,0% desnivell màx.; Coeficient 103.

Des del C. Major de l’Ametlla del Vallès se segueixen les indicacions que marquen cap al Puiggraciós, sortint pel C. Pep Munné i passant per dalt del camp de futbol, direcció a les urbanitzacions i en busca de la Carretera de Puiggraciós i el Serrat de l’Ametlla. Ben aviat ens trobem amb rampes imponents que obliguen a serrar les dents i molt probablement a aixecar el cul de la bicicleta. La carretera va progressant amunt amb trams exigents de fins al 16%. Passada la part urbanitzada l’entorn es torna més agradable amb el bosc més a prop i amb la sensació més de port de muntanya que ascens a una urbanització. Al cap de poc, sobre el km 4,5 d’ascensió, s’acaba de cop l’asfalt i s’inicia el tram final de camí de terra prou ciclable amb bici de carretera fins coronar la Mare de Déu de Puiggraciós (darrer 1,5 km aprox)!

Un cop a dalt val molt la pena aturar-se una estona a contemplar les vistes i l’entorn dels Cingles de Bertí i Sant Miquel del Fai. La baixada es fa per on vingut.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions / https://apmforo.mforos.com/401631/7801891-santuari-del-puiggracios/

Ascens a Castelltallat

Alçada: 886 m // Comarca: Bages / Categoria: 2a

2 vessants:

1) Des d’Aguilar de Segarra pel Coll de Cal Pallarès: 9,5 km; 400 m de desnivell; 4,2% desnivell mitjà; 9,0% desnivell màx.; Coeficient 60.

Carretera BV-3008 fins Coll de Cal Pallarès, en bon estat. Un cop al dalt el coll surt a mà esquerra un camí rural pavimentat direcció Castelltallat.

2) Des de Callús per Sant Mateu de Bages: 18,7 km; 709 m de desnivell; 3,5% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 98.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions