Ascens al Turó del Tàbor

Alçada: 360 m // Comarca: Baix Llobregat // Categoria: 3a

1 vessant:

1) Des de Pont de la Riera de Torrelletes a Can Guey (Torrelles de Llobregat): 2,8 km; 240 m de desnivell; 8,5% desnivell mitjà; 23,0% desnivell màx.; Coeficient 47.

Típica pujada d’urbanització: curta i explosiva. Es fa especialment dura pels trams continuats en els que les rampes superen els dos dígits amb escreix (arribant fins al 23%!). L’inici de l’ascens el trobem a la zona de Can Guey (no confondre amb Can Güell), dalt de Torrelles de Llobregat, lloc al qual s’hi arriba des de la carretera de Torrelletes. Després d’un petit tram de baixada forta (Baixada de la Masia), arribem al pont de la Riera de Torrelletes (hi ha un cartell que ja indica el Turó del Tàbor). Just creuar el pont comença l’ascensió cap dalt de tot de la urbanització de Can Guey fins arribar al repetidor instal·lat al Turó del Tàbor. Durant la pujada anem trobant cartells. A mesura que es va guanyant alçada es poden contemplar les vistes del Serrat de Can Güell i la vall que marca la Riera de Torrelles, així com Montserrat i la Mola ja quan som a punt de coronar. Malgrat trobar alguns descansos, en general la pujada és feixuga i exigent fins el final. Un cop a dalt de tot a la placeta on s’acaba l’ascens, val la pena treure el cap a les antenes per observar les vistes de l’altra vessant. La baixada es fa per on hem pujat.

Font: http://www.acmontjuic.org/ports/por_port.php?ID=179 + ICGC

Coll de Mata (La Guixera)

Alçada: 505 m // Comarca: Anoia // Categoria: 3a

Coll de Mata, també conegut com Coll de la Guixera o simplement la Guixera.

3 vessants:

1) Des de la cruïlla C-15 per Capellades: 5,8 km; 255 m de desnivell; 4,4% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 37.

L’inici de la pujada es situa poc abans de sobrepassar la C-15, venint de Vallbona d’Anoia per la B-224. L’inici és la part més exigent, amb algunes rampes properes al 10%. Un cop arribem a Capellades els pendents es van suavitzant. Deixem Capellades a mà dreta i enllacem amb la C-244 direcció Vilafranca del Penedès. En aquest punt la pujada és constant entorn 4% i el 5% de mitjana, fins quasi arribar a la part final de l’ascens on suavitza lleugerament. Un cop passem el cartell del Coll la carretera segueix en una mena de fals pla favorable fins a l’alçada de Sant Pere Sacarrera.

2) Des de Sant Quintí de Mediona: 7,9 km; 211 m de desnivell; 2,7% desnivell mitjà; 6,0% desnivell màx.; Coeficient 25.

L’inici de la pujada comença al pont sobre la Riera de Sant Quintí (sota de Sant Quintí de Mediona), venint de Sant Pere de Riudebitlles i transcorre per la C-244 per la qual anem progressant fins coronar. L’ascens no presenta dificultats destacables. La carretera està en bon estat i és relativament tranquil·la. La part entre la cruïlla de la BV-3024 que ve de la C-15 i Sant Pere Sacarrera es nota un xic més de trànsit. La part final de l’ascens suavitza força, amb algun tram pla i de lleuger descens que fa la sensació que ja hem passat el Coll, el qual reconeixerem pel cartell que hi ha un cop es corona el coll.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

3) Des de La Pobla de Claramunt: 6,97 km; 223 m de desnivell; 3,2% desnivell mitjà; 6,0% desnivell màx.; Coeficient 33.

Font: http://www.acmontjuic.org/ports/por_port.php?ID=742

4) Des de Sant Jaume Sesoliveres per Canaletes: 11,5 km; 347 m de desnivell; 3,02% desnivell mitjà; 12,0% desnivell màx.; Coeficient 51.

Aquesta vessant comença un cop es creua el riu Anoia, a tocar del Celler Mas dels Clavers. Per arribar-hi cal sortir de Sant Jaume Sesoliveres per una carretereta secundària (BV-2304) direcció Cabrera d’Anoia (no hi ha cartells!). La primera part de la pujada és on trobem els trams més durs, amb alguna rampa de fins el 12%. Fins arribar al nucli de Canaletes la carretera és molt solitària, estreta i molt poc transitada. Un cop arribats a Canaletes la carretera s’obre i es torna ja en un tram de dos sentits ben diferenciats. El paisatge també s’obre i s’intueix la pujada cap a la zona de Sant Pere Sacarrera. Aquesta part és potser la menys atractiva, ja que bona part de l’ascens transcorre per trams de rectes llargues i amb una mica més de volum de trànsit. Un cop passem la cruïlla de Sant Pere Sacarrera el pendent suavitza força i fins i tot hi ha algun tram de lleuger descens que fa la sensació que ja hem passat el Coll, el qual reconeixerem pel cartell que hi ha un cop es corona el coll.

Font: Marcel Borràs mitjançant http://www.icc.cat/vissir3/GoogleMaps, Coeficiente APM.

Pla del Badó (Coll de Poses)

Alçada: 698 m // Comarca: Vallès Oriental // Categoria: 2a (des de Bigues i Riells port de 3a categoria)

2 vessants:

1) Des de Caldes de Montbuí: 11,0 km; 452 m de desnivell acumulat; 4,1% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 67.

La pujada s’inicia a la C-59 a l’alçada de Caldes de Montbui (venint de Palau Solità i Plegamans), tot i que també es pot empalmar venint per la C-1415b. El primer tram de l’ascens es puja fins a Sant Feliu de Codines (6 km al 3,8%). Un cop arribem a Sant Feliu creuem la localitat seguint la carretera principal direcció Moià (deixem enrera cruïlles de Bigues i Riells i un xic després Sant Miquel del Fai). Poc a poc anem guanyant alçada per un tram de carretera revirada. Passats uns dipòsits d’aigua trobem un tram més suau fins arribar a la cruïlla amb la C-1413b que ve de Centelles. En aquest punt la carretera torna a enfilar-se de nou fins arribar al Coll de Poses o Pla del Badó, just a la frontera amb el Moianès.

2) Des de Bigues i Riells: 10,7 km; 439 m de desnivell; 4,1% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 59.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

Ascens a la Mare de Déu de Puiggraciós

Alçada: 690 m // Comarca: Vallès Oriental / Categoria: 2a

1 vessant:

1) Des de l’Ametlla del Vallès: 5,6 km; 421 m de desnivell; 7,6% desnivell mitjà; 16,0% desnivell màx.; Coeficient 103.

Des del C. Major de l’Ametlla del Vallès se segueixen les indicacions que marquen cap al Puiggraciós, sortint pel C. Pep Munné i passant per dalt del camp de futbol, direcció a les urbanitzacions i en busca de la Carretera de Puiggraciós i el Serrat de l’Ametlla. Ben aviat ens trobem amb rampes imponents que obliguen a serrar les dents i molt probablement a aixecar el cul de la bicicleta. La carretera va progressant amunt amb trams exigents de fins al 16%. Passada la part urbanitzada l’entorn es torna més agradable amb el bosc més a prop i amb la sensació més de port de muntanya que ascens a una urbanització. Al cap de poc, sobre el km 4,5 d’ascensió, s’acaba de cop l’asfalt i s’inicia el tram final de camí de terra prou ciclable amb bici de carretera fins coronar la Mare de Déu de Puiggraciós (darrer 1,5 km aprox)!

Un cop a dalt val molt la pena aturar-se una estona a contemplar les vistes i l’entorn dels Cingles de Bertí i Sant Miquel del Fai. La baixada es fa per on vingut.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions / https://apmforo.mforos.com/401631/7801891-santuari-del-puiggracios/

Rat Penat (Puig Ginebró)

Alçada: 592 m // Comarca: Baix Llobregat // Categoria: 1a

1 vessant:

1) Des de la rotonda de la C-31 (Castelldefels): 6,2 km; 573 m de desnivell; 9,3% desnivell mitjà; 23,0% desnivell màx.; Coeficient 173.

Ascens CIMA. Ascensió tremendament exigent.

Font: http://www.ramacabici.com/altimetrias/ratpenat.htm

Ascens a Castelltallat

Alçada: 886 m // Comarca: Bages / Categoria: 2a

2 vessants:

1) Des d’Aguilar de Segarra pel Coll de Cal Pallarès: 9,5 km; 400 m de desnivell; 4,2% desnivell mitjà; 9,0% desnivell màx.; Coeficient 60.

Carretera BV-3008 fins Coll de Cal Pallarès, en bon estat. Un cop al dalt el coll surt a mà esquerra un camí rural pavimentat direcció Castelltallat.

2) Des de Callús per Sant Mateu de Bages: 18,7 km; 709 m de desnivell; 3,5% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 98.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

Coll de Cal Pallarès

Alçada: 644 m // Comarca: Bages / Categoria: 2a (des d’Aguilar de Segarra port de 4a categoria i pel Camí rural de Cal Pallarès a Sant pere Sallavinera port de 3a)

3 vessants:

1) Des d’Aguilar de Segarra: 4,5 km; 157 m de desnivell; 3,5% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 23.

Carretera BV-3008, en bon estat.

2) Des de Sant Joan de Vilatorrada: 17,7 km; 423 m de desnivell; 2,4% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 63.

Carretera BV-1031, en bon estat.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

3) Des de la cruïlla de la N141b al Pla del Molí (al km 24,5 de la N141b, seguint el Camí de Cal Pallarès a Sant Pere Sallavinera): 6,6 km; 118 m de desnivell; 1,8% desnivell mitjà; xx,0% desnivell màx.; Coeficient 31.

Camí de Cal Pallarès a Sant Pere Sallavinera, el típic camí rural asfaltat (en bon estat) que permet fer un itinerari alternatiu fent un tobogan a mitja ascensió. El camí agafa més alçada que el propi Coll del Cal Pallarès, per la qual cosa el tram final és en lleuger descens fins arribar gairebé al mateix coll.

Font: Marcel Borràs mitjançant Càlcul Coeficient APM + ICC + Google Maps

Collada de les Maioles

Alçada: 787 m // Comarca: Anoia / Categoria: 2a (des de Prats de Rei i des de cruïlla N-141b port de 4a categoria)

4 vessants:

1) Des d’Igualada: 10,9 km; 437 m de desnivell; 4,0% desnivell mitjà; 8,9% desnivell màx.; Coeficient 65.

Carretera BV-1031, en bon estat.

2) Des dels Prats de Rei: 7,6 km; 176 m de desnivell; 2,3% desnivell mitjà; 11,0% desnivell màx.; Coeficient 25.

Carretera BV-1031, en bon estat.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

3) Des de la cruïlla C-1412a per Rubió: 10,6 km; 369 m de desnivell; 3,5% desnivell mitjà; 13,0% desnivell màx.; Coeficient 61.

Carretera BV-1037, en bon estat, fins empalmar amb la BV-1031 i fins coronar.

4) Des de la cruïlla N-141b (La Portella) per les Coromines: 10,3 km; 111 m de desnivell; 1,1% desnivell mitjà; 12,0% desnivell màx.; Coeficient 25.

Camí rural pavimentat, en bon estat, fins empalmar amb la BV-1031 i fins coronar.

Font: Marcel Borràs

Ascens a la Rierada

Alçada: 230 m // Comarca: Baix LlobregatVallès Occidental // Categoria: 2a

2 Vessants:

1) Des de la Rierada: 1,5 km; 141 m de desnivell; 9,4% desnivell mitjà; xx,0% desnivell màx.; Coeficient 42.

Pujada curta però molt exigent. La pujada comença al pont sobre la riera de Valldoreix i el Torrent de la Rierada (dins el nucli de la Rierada), al qual arribem provinents de Sant Bertomeu de la Quadra. Cal enfilar-se per l’Av. de la Verge de Montserrat fins coronar a l’alçada de la Pl. del Llenyataire.

Font: Marcel Borràs mitjançant Coeficient APM, Mapa ICC i Google Maps

2) Des del Club de Tennis Valldoreix: 0,71 km; 85 m de desnivell; 12,0% desnivell mitjà; 26,0% desnivell màx.; Coeficient 34.

Font: http://www.acmontjuic.org/ports/por_port.php?ID=680

Ascens a la Urbanització Can Caralleu

Alçada: 423 m // Comarca: Barcelonès // Categoria: 2a

1 Vessant:

1) Des de la Ronda de Dalt, Barcelona: 1,0 km; 131 m de desnivell; 13,1% desnivell mitjà; 26,0% desnivell màx.; Coeficient 58.

Ascens curt i súper intens, un quilòmetre de pujada vertical amb algun tram de vertigen (26%). De totes maneres, la part més angoixant de l’ascens és arribar al seu inici, ja que cal fer cap a la Ronda de Dalt amb tot el que suposa de trànsit de vehicles (en cap de setmana i/o en horaris de poc trànsit és quan millor s’hi pot arribar sense haver de patir massa pel volum de cotxes. Pel que fa a la pujada ja des de bon inici cal superar rampes imponents, però és sobretot a partir d’agafar el C. de la Capella (500 m d’ascens) que cal superar unes rampes que obliguen a retorçar-se dalt la bicicleta. Un cop a la part de dalt de la urbanització es pot arribar fins a la carretera de les aigües (camí de terra tancat al trànsit) per arraibar al punt més alt de Can Caralleu.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions