Coll de la Torre

Alçada: 368 m // Comarca: PrioratRibera d’Ebre // Categoria: 3a (des de la cruïlla T-714 amb T-702 port de 4a categoria)

2 vessants:

1) Des de Vinebre: 10,3 km; 332 m de desnivell; 3,22 % desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 48.

L’ascensió arrenca a la rotonda de la C-12 a Vinebre direcció La Torre de l’Espanyol. La carretera (T-714) és ampla, en bon estat i poc transitada. Durant els 6 primers quilòmetres es van alternant trams de pujada amb petits descansos (fins i tot amb alguna petita baixada). A partir del quilòmetre 7 la pujada es manté més sostinguda però sense cap dificultat concreta. Un cop es corona es podria seguir pujant direcció La Figuera i coronar el Coll dels Traginers.

2) Des de cruïlla T-714 amb T-702, (sobre el pont del riu Montsant que mena a Cabassers): 3,7 km; 89 m de desnivell; 2,4% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 19.

Ascens al Coll de la Torre, direcció La Torre de l’Espanyol venint de Cabassers o de la Bisbal de Falset. El Coll arrenca a l’alçada del pont del riu Montsant. Els primers 2 km són suaus, fins i tot amb algun tram de descens. Al segon km trobem les primeres rampes que enfilen amunt, i ja especialment al km 3 on trobem la part més dreta de l’ascensió. Un cop es corona es podria seguir pujant direcció La Figuera i coronar el Coll dels Traginers.

Font: Marcel Borràs mitjançant mitjançant  http://www.icc.cat/vissir3/GoogleMaps, Coeficiente APM.

Ascens a Can Barata

Alçada: 635 m // Comarca: Vallès Occidental // Categoria: 4a

1 vessant:

1) Des de Rubí: 3,81 km; 125 m de desnivell; 3,3% desnivell mitjà; 7,0% desnivell màx.; Coeficient 16.

L’ascensió comença sortint per la part Nord de Rubí direcció Sabadell per la C-1413a. La carretera és força transitada i cal anar amb cautela, malgrat les pendents no són fortes i el paviment està en bon estat. Per la part del Cementiri es pot anar pel lateral per tal d’evitar el volum de trànsit. Segurament la part més delicada la trobem a la rotonda on s’agafa l’Autopista C-16 i posteriorment la rotonda de sortida de la mateixa Autopista, on bona part de vehicles vénen per la nostra dreta per fer un gir de 180º. La pujada es torna un pèl més tranquil·la passat aquest punt, malgrat també és on trobem els percentatges més alts (6%-7%), fins arribar a la zona de Can Barata que ja suavitza fins coronar al punt més alt d’aquesta entitat de població de Sant Cugat del Vallès.

Font: https://www.acmontjuic.org/ports/por_port.php?ID=287

Ascens a Pierola

Alçada: 404 m // Comarca: Anoia // Categoria: 4a

1 vessant:

1) Des d’Esparraguera: 10,6 km; 217 m de desnivell; 2,1% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 27.

Pujada llarga i relativament suau, plena de petits descansos que fan del coll un ascens prolongat i amb la sensació que no s’acaba mai. Cal sortir d’Esparreguera per la B-231 direcció Piera, en un primer tram de baixada fins passar per un pont sobre la Riera de Pierola, moment el qual comença l’ascensió. La carretera és força transitada i durant la pujada podrem gaudir d’unes belles vistes de Montserrat a la nostra dreta. No hi ha rampes exigents, però tot i ser un coll de relativa poca entitat hi ha trams que es fan exigents sobretot si entra el vent de cara.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions, https://www.acmontjuic.org/ports/por_port.php?ID=145 i Marcel Borràs mitjançant  http://www.icc.cat/vissir3/GoogleMaps, Coeficiente APM.

Ascens a Gallifa

Alçada: 635 m // Comarca: Vallès Occidental // Categoria: 4a

1 vessant:

1) Des de Sant Llorenç Savall: 4,5 km; 161 m de desnivell; 3,6% desnivell mitjà; 7,0% desnivell màx.; Coeficient 22.

L’ascensió comença sortint de Sant Llorenç Savall, seguint la carretera BP-1241 direcció Gallifa. La pujada és suau i no presenta massa dificultats. La carretera, en bon estat, és força tranquil·la i el recorregut fins a Sant Feliu de Codines val molt la pena. L’ascensió es culmina al km 5 de la carretera, just al punt on arrenca l’ascens cap a la Carena del Coll d’Ases per un Camí Rural direcció Castellterçol.

Font: https://www.acmontjuic.org/ports/por_port.php?ID=101 .

Coll de Mata (La Guixera)

Alçada: 505 m // Comarca: Anoia // Categoria: 3a

Coll de Mata, també conegut com Coll de la Guixera o simplement la Guixera.

4 vessants:

1) Des de la cruïlla C-15 per Capellades: 5,8 km; 255 m de desnivell; 4,4% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 37.

L’inici de la pujada es situa poc abans de sobrepassar la C-15, venint de Vallbona d’Anoia per la B-224. L’inici és la part més exigent, amb algunes rampes properes al 10%. Un cop arribem a Capellades els pendents es van suavitzant. Deixem Capellades a mà dreta i enllacem amb la C-244 direcció Vilafranca del Penedès. En aquest punt la pujada és constant entorn 4% i el 5% de mitjana, fins quasi arribar a la part final de l’ascens on suavitza lleugerament. Un cop passem el cartell del Coll la carretera segueix en una mena de fals pla favorable fins a l’alçada de Sant Pere Sacarrera.

2) Des de Sant Quintí de Mediona: 7,9 km; 211 m de desnivell; 2,7% desnivell mitjà; 6,0% desnivell màx.; Coeficient 25.

L’inici de la pujada comença al pont sobre la Riera de Sant Quintí (sota de Sant Quintí de Mediona), venint de Sant Pere de Riudebitlles i transcorre per la C-244 per la qual anem progressant fins coronar. L’ascens no presenta dificultats destacables. La carretera està en bon estat i és relativament tranquil·la. La part entre la cruïlla de la BV-3024 que ve de la C-15 i Sant Pere Sacarrera es nota un xic més de trànsit. La part final de l’ascens suavitza força, amb algun tram pla i de lleuger descens que fa la sensació que ja hem passat el Coll, el qual reconeixerem pel cartell que hi ha un cop es corona el coll.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

3) Des de La Pobla de Claramunt: 6,97 km; 223 m de desnivell; 3,2% desnivell mitjà; 6,0% desnivell màx.; Coeficient 33.

Font: http://www.acmontjuic.org/ports/por_port.php?ID=742

4) Des de Sant Jaume Sesoliveres per Canaletes: 11,5 km; 347 m de desnivell; 3,02% desnivell mitjà; 12,0% desnivell màx.; Coeficient 51.

Aquesta vessant comença un cop es creua el riu Anoia, a tocar del Celler Mas dels Clavers. Per arribar-hi cal sortir de Sant Jaume Sesoliveres per una carretereta secundària (BV-2304) direcció Cabrera d’Anoia (no hi ha cartells!). La primera part de la pujada és on trobem els trams més durs, amb alguna rampa de fins el 12%. Fins arribar al nucli de Canaletes la carretera és molt solitària, estreta i molt poc transitada. Un cop arribats a Canaletes la carretera s’obre i es torna ja en un tram de dos sentits ben diferenciats. El paisatge també s’obre i s’intueix la pujada cap a la zona de Sant Pere Sacarrera. Aquesta part és potser la menys atractiva, ja que bona part de l’ascens transcorre per trams de rectes llargues i amb una mica més de volum de trànsit. Un cop passem la cruïlla de Sant Pere Sacarrera el pendent suavitza força i fins i tot hi ha algun tram de lleuger descens que fa la sensació que ja hem passat el Coll, el qual reconeixerem pel cartell que hi ha un cop es corona el coll.

Font: Marcel Borràs mitjançant http://www.icc.cat/vissir3/GoogleMaps, Coeficiente APM.

Alt del Perelló

Alçada: 158 m // Comarca: Baix Ebre // Categoria: 4a

2 vessants:

1) Des de l’Ametlla de Mar: 8,7 km; 109 m de desnivell; 1,3% desnivell mitjà; X,0% desnivell màx.; Coeficient 20.

L’ascens al Perelló es una pujada suau i llarga que es fa per la N-340 en sentit sud, venint de La Cala. És ruta de pas entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per la costa. No hi ha dificultats remarcables i des que han alliberat l’AP7 el trànsit de vehicles ha disminuït considerablement. El factor més important a tenir en compte és el vent, que pot arribar a ser molt violent en dies de Mestral (totalment desaconsellable pedalar-hi).

2) Des de l’Ampolla (per N-340): 6,8 km; 145 m de desnivell; 2,1% desnivell mitjà; XX,0% desnivell màx.; Coeficient 21.

L’ascens al Perelló des de l’Ampolla es realitza per la N-340 en sentit nord, tot i que podem trobar altres variants per camins pavimentats que també t’hi porten. És ruta de pas entre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona per la costa. L’inici de la pujada arrenca a l’alçada de l’Ampolla. No hi ha dificultats remarcables i des que han alliberat l’AP7 el trànsit de vehicles ha disminuït considerablement. El factor més important a tenir en compte és el vent, que pot arribar a ser molt violent en dies de Mestral (totalment desaconsellable pedalar-hi).

Font: Marcel Borràs mitjançant http://www.icc.cat/vissir3/, GoogleMaps, Coeficiente APM.

Coll de Fau

Alçada: 1.635 m // Comarca: Cerdanya // Categoria: 2a

Malgrat el cartell del Coll de Fau marca 1.673 m, segons l’ICGC la seva alçada és de 1635 m.

4 vessants:

1) Des d’Ur: 11,4 km; 440 m de desnivell; 3,86% desnivell mitjà; XX,0% desnivell màx.; Coeficient 62.

2) Des de la cruïlla de la N-154 amb la D-30 per Llívia i el Coll d’Èguet: 11,0 km; 469 m de desnivell; 4,3% desnivell mitjà; 11,0% desnivell màx.; Coeficient 85.

Malgrat l’ascens en si es pot considerar a partir de la Cruïlla de de Llívia cap a Estavar, l’aproximació que es fa venint del sud per la N-154 fins arribar a Llívia és en un fals pla en pujada que també compatibilitzem en aquesta vessant de l’ascensió al Coll de Fau.

Per la N-154 ens dirigim cap a Llívia en un tram suau de fals pla que s’allarga per dins la població fins arribar a la cruïlla que duu cap a Estavar, just abans de creuar el pont sobre el riu Segre. La carretera es comença a enfilar i anem guanyant alçada, especialment a partir de la cruïlla de la D-33 que indica cap a Font-romeu i que seguirem, enlloc d’entrar cap a Estavar (també es podria fer entrant al centre de la població). En aquest punt les rampes comencen a guanyar importància. Progressem vorejant Estavar per l’Oest fins trobar-nos amb el Carrer de Font-romeu, punt on ja coincideix l’ascensió si vinguéssim de Sallagosa. Les rampes mitges ja són considerables amb alguna punta sobre el 10%. Anem deixant les cases cada cop més avall i anem guanyant panoràmiques impagables sobre la Cerdanya, amb el Cadí al fons, mentre la carretera va progressant amb un seguit de corbes de ferradura que fan la pujada molt atractiva. Al km 8,5 d’ascensió passem pel Coll de Palmanill (no fa sensació de coll com a tal ja que es troba en ple tram de pujada, però si que es veuen les dues vessants de muntanya com s’uneixen en aquest punt geogràfic). Continuem la pujada i poc després, al km 10,1 de l’ascens, coronem el Coll d’Éguet, també conegut amb el nom francès de Col d’Egat. A partir d’aquí la pendent suavitza fins arribar al Coll de Fau. El coll es troba situat enmig de la rotonda entre la intersecció de la D-33F per on veníem i la D-618, a tocar de la població d’Èguet. Val a dir que, després de la bellesa de l’ascens, la rotonda on es corona el coll fa perdre encant a l’arribada.

3) Des d’Estavar pel Coll d’Èguet: 7,0 km; 415 m de desnivell; 5,93% desnivell mitjà; XX,0% desnivell màx.; Coeficient 78.

4) Des de la cruïlla de la N-116 per Vià i Odelló: 4,8 km; 192 m de desnivell; 4,00% desnivell mitjà; X,0% desnivell màx.; Coeficient 25.

Font: https://www.carte-cols-france.com/cols-departement-pyrenees-orientales-d66.html + ICGC + Google Maps + Coeficient APM

Coll de Cal Pallarès

Alçada: 644 m // Comarca: Bages / Categoria: 2a (des d’Aguilar de Segarra port de 4a categoria i pel Camí rural de Cal Pallarès a Sant pere Sallavinera port de 3a)

3 vessants:

1) Des d’Aguilar de Segarra: 4,5 km; 157 m de desnivell; 3,5% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 23.

Carretera BV-3008, en bon estat.

2) Des de Sant Joan de Vilatorrada: 17,7 km; 423 m de desnivell; 2,4% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 63.

Carretera BV-1031, en bon estat.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

3) Des de la cruïlla de la N141b al Pla del Molí (al km 24,5 de la N141b, seguint el Camí de Cal Pallarès a Sant Pere Sallavinera): 6,6 km; 118 m de desnivell; 1,8% desnivell mitjà; xx,0% desnivell màx.; Coeficient 31.

Camí de Cal Pallarès a Sant Pere Sallavinera, el típic camí rural asfaltat (en bon estat) que permet fer un itinerari alternatiu fent un tobogan a mitja ascensió. El camí agafa més alçada que el propi Coll del Cal Pallarès, per la qual cosa el tram final és en lleuger descens fins arribar gairebé al mateix coll.

Font: Marcel Borràs mitjançant Càlcul Coeficient APM + ICC + Google Maps

Collada de les Maioles

Alçada: 787 m // Comarca: Anoia / Categoria: 2a (des de Prats de Rei i des de cruïlla N-141b port de 4a categoria)

4 vessants:

1) Des d’Igualada: 10,9 km; 437 m de desnivell; 4,0% desnivell mitjà; 8,9% desnivell màx.; Coeficient 65.

Carretera BV-1031, en bon estat.

2) Des dels Prats de Rei: 7,6 km; 176 m de desnivell; 2,3% desnivell mitjà; 11,0% desnivell màx.; Coeficient 25.

Carretera BV-1031, en bon estat.

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

3) Des de la cruïlla C-1412a per Rubió: 10,6 km; 369 m de desnivell; 3,5% desnivell mitjà; 13,0% desnivell màx.; Coeficient 61.

Carretera BV-1037, en bon estat, fins empalmar amb la BV-1031 i fins coronar.

4) Des de la cruïlla N-141b (La Portella) per les Coromines: 10,3 km; 111 m de desnivell; 1,1% desnivell mitjà; 12,0% desnivell màx.; Coeficient 25.

Camí rural pavimentat, en bon estat, fins empalmar amb la BV-1031 i fins coronar.

Font: Marcel Borràs

L’Arboçar (o Les Colines)

Alçada: 263 m // Comarca: Garraf // Categoria: 3a (des de la cruïlla d’Olivella port de 4a categoria)

2 vessants:

1) Des de la cruïlla de la carretera Sant Pere de RibesOlivella: 4,0 km; 150 m de desnivell; 3,8% desnivell mitjà; 7,0% desnivell màx.; Coeficient 22.

Des de la cruïlla d’Olivella anem direcció Vilafranca del Penedès. La carretera està en força bon estat. Anem guanyant alçada per un tram que no presenta massa dificultats, amb mitjanes entre el 4% i el 6% (màx 7%). Anem deixant enrere els nuclis de Cal Surià i Cal Trabal i es corona l’ascensió en una cruïlla on a mà esquerra hi ha el Dipòsit del Garraf i a mà dreta un camí pavimentat que puja a Cal Segarra i Cal Moles. Des d’aquí la carretera baixa cap a Sant Pere Molanta passant abans pel costat del petit poble de l’Arboçar (que dona nom al port, tot i que també es coneix com “Les Colines”).

Font: Frederic Ràfols Barrufet: Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears, ed. Cossetània Edicions

2) Des de Sant Pere de Ribes: 11,5 km; 222 m de desnivell; 1,9% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 40.

L’ascens comença a la població de Sant Pere de Ribes a la rotonda on comença la BV-2111 (cruïlla del C. del Carç amb C. de Sitges). Ens enfilem pel C. del Carç direcció Olivella per la rampa més exigent del port (10%). Sortim de la població seguint direcció Olivella. La carretera es va tranquil·litzant a mesura que ens allunyem de Sant Pere de Ribes. Aviat ens trobarem envoltats de bosc i poc a poc anirem guanyant alçada, malgrat no hi ha rampes molt exigents. Al km 6, a l’alçada de Mas Milà hi ha aproximadament un quilòmetre de terreny favorable. Deixem a mà dreta la carretera que va cap a Olivella i seguim guanyant alçada per un tram que pica una mica més, tot i no presentar dificultats (màx 7%). Anem deixant enrere els nuclis de Cal Surià i Cal Trabal i es corona l’ascensió en una cruïlla on a mà esquerra hi ha el Dipòsit del Garraf i a mà dreta un camí pavimentat que puja a Cal Segarra i Cal Moles. Des d’aquí la carretera baixa cap a Sant Pere Molanta passant abans pel costat del nucli de l’Arboçar (que dona nom al port, tot i que també es coneix com “Les Colines”).

Font: Marcel Borràs mitjançant http://www.icc.cat/vissir3/, GoogleMaps i calculador d’altimetries APM: https://www.altimetrias.net/.