MARCOS PEREDA HERRERA: Arriva Italia. Gloria y miseria de la nación que soñó ciclismo, ed. Libros de Ruta. Primera edició 2015. Edició ampliada 2021. 312 pàgines.
Llibre fascinant sobre els tres principals ciclistes que a mitjans de segle XX van fer sentir orgullosos els italians i que van generar autèntiques passions. L’autor lliga molt bé les proeses de Bartali, Coppi i Magni amb el contect sòcio-polític del moment, narrant així les gestes esportives d’aquests mites del ciclisme i la història del seu país. Així mateix, l’autor explica divertides anècdotes i detalls curiosos de les curses en les quals van participar aquests i d’altres corredors de l’època.
En la darrera edició s’afegeixen nous capítols lligats al Giro d’Itàlia. El seu naixement, èpoques de consolidació de la cursa, etapes històriques i la participació de personatges com Alfonsina Estrada, El Tarangu, Merckx, Pantani, Berzin, Simoni, Indurain o Landa que han ajudat a fer de la corsa rosa un esdeveniment de talla mundial.
VEGA GARCÍA, IVÁN: El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo, ed. Cultura Ciclista. Primera edició 2014. 271 pàgines.
El primer campeón explica la vida de Mariano Cañardo, considerat el pioner del ciclisme professional a Catalunya i primera estrella amb reconeixement internacional fora les nostres fronteres. Però el llibre no és només un relat esportiu, sinó que també està ple de referències polítiques, socials, econòmiques i culturals de la convulsa primera part del segle XX. Això fa que a vegades es parli més del context sòcio-polític que del propi corredor, però a la vegada també fa un repàs exastiu de les curses que va córrer i dels contrincants i companys que va tenir Cañardo i que el van fer ser el ciclista més reconegut del moment.
Alçada: 1.129 m // Comarca: Els Ports // Categoria: 3a
1 vessant:
1) Des de la N-232: 5,7 km; 254 m de desnivell acumulat; 3,9% desnivell mitjà; 14,0% desnivell màx.; Coeficient 52.
Pujada curta però exigent. La carretera és un camí rural asfaltat que arrenca a la N-232 (entre els km 57 i 58, prop de Morella). En un primer moment ens trobem amb una rampa dura d’uns 200 m i al superar-la es baixa fins creuar el Riu Bergantes on comença la pujada forta cap al Tossal Gros, amb tres quilòmetres de rampes exigents i sostingudes (fins al 14%). Un cop passats aquests quilòmetres la pendent suavitza força i entrem en una zona de fals pla ondulat ja dalt del Tossal, amb la sensació que es pot coronar en qualsevol moment ja que no es fa evident el final de l’ascens fins que ja la carretera comença a davallar amb claredat, malgrat continuarà amb alguns trams de puja i baixa fins arribar finalment a la N-232 des d’on podrem atacar el Port de Torre Miró o per contra baixar cap a Morella, la qual ja haurem pogut veure des de poc abans de coronar el port.
Font: Marcel Borràs mitjançant Google Maps, Strava i Coeficient APM.
Alçada: 700 m // Comarca: Els Ports // Categoria: 4a
1 vessant:
1) Des del Riu Cervol, venint de Rossell: 3,4 km; 145 m de desnivell; 4,3% desnivell mitjà; 15,0% desnivell màx.; Coeficient 27.
Es tracta d’un petit port a la comarca dels Ports. L’inici del port comença al creuar el Riu Cervol, en principi després d’haver fet l’Alt de Rossell i l’Alt de Sant Domènec provinents de Rossell (a no ser que vinguem des de Vallibona i donem mitja volta).
El lloc és molt tranquil i amb uns paratges formidables. El primer tram d’ascensió és un fals pla que va resseguint el curs del Riu Cervol, el qual travessarem fins a 6 vegades per petits ponts que en general tenen un paviment irregular. A partir del 6à pont s’acaba el fals pla i comença la pujada que el agun tram és exigent (rampes fins al 15%). En aproximadament 1,5 km ascendim 100 m d’altitud i passem d’estar al fons de la vall a estar al costat de les Moles de Vallibona en un entorn ben pintoresc. La coronació del port té com a regal l’aparició del poble de Vallibona, molt recomanable de visitar.
Font: Marcel Borràs mitjançant Google Maps, Strava i Coeficient APM.
Alçada: 633 m // Comarca: Els Ports // Categoria: 4a
1 vessant:
1) Des del Barranc de la Borja, venint de Rossell: 2,3 km; 160 m de desnivell; 4,9% desnivell mitjà; 15,0% desnivell màx.; Coeficient 29.
Es tracta d’un petit port a la zona del Baix Maestrat al qual s’hi arriba després d’haver fet prèviament l’Alt de Rossell. L’inici del port comença just creuar el Barranc de la Borja, després d’haver fet un bon tram de descens. El lloc és molt tranquil i agradable de pedalar.
L’ascens és més dur a la seva part inicial amb 2 kms al 6,6% de mitjana, tot i que es fa bé i només cal apretar una mica les dents en algun petit tram on trobem alguna rampa exigent (màxima del 15%). A partir del km 2 l’ascensió suavitza i es torna en una mena de fals pla amb alguna ondulació per acabar coronant just al trencall on es puja a l’Ermita de Sant Domènec.
Un cop coronem podem fer mitja volta o continuar per la CV-111 direcció Vallibona per les Moles de Vallibona, un itinerari ben recomanable.
Font: Marcel Borràs mitjançant Google Maps, Strava i Coeficient APM.
Alçada: 633 m // Comarca: Baix Maestrat // Categoria: 4a
2 vessants:
1) Des de Rossell: 5,9 km; 189 m de desnivell; 3,2% desnivell mitjà; 14,0% desnivell màx.; Coeficient 27.
Bonic i tranquil port a la zona del Baix Maestrat. L’inici del port comença just al sortir de la població de Rossell on hi podem arribar des de la Sénia, Sant Rafel del Riu o de la CV-11. Després de fer un petit descens per creuar el barranc de Rquena, encarrilem l’inici de la pujada amb una rampa al 12%. Just superar-la ens trobem amb l’encreuament que puja cap a Bel per la CV-104 (Port de Bel). Nosaltres, però, continuem recte per la CV-111 direcció Vallibona.
L’ascens és força suau i tranquil, malgrat hi ha algun petit tram amb alguna rampa exigent (puntes entre el 10 i el 14%). Poc a poc anem guanyant alçada i es pot contemplar el mar i el Montsià a mà esquerra.
L’ascensió es corona a una corba que gira a mà dreta on comença el descens fins enllaçar amb l’ascens a Sant Domènec.
2) Des del Barranc de la Borxa (venint de Vallibona): 4,6 km; 161 m de desnivell; 3,5% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 23.
Font: Marcel Borràs mitjançant Google Maps, Strava i Coeficient APM.
Alçada: 726 m // Comarca: Plana Alta // Categoria: 1a
3 vessants:
1) Des de Benicàssim: 10,7 km; 704 m de desnivell; 6,61% desnivell mitjà; 24,0% desnivell màx.; Coeficient 173.
La pujada s’inicia a l’alçada de la N-340, passant-hi per sota si pugem del centre de Benicàssim o per un carrer paral·lel si venim de la mateixa 340. Es tracta d’un ascens molt atractiu per l’entorn en el qual transcorre i diferenciat en dues parts, la primera més suau fins coronar al Desert de les Palmes i la segona molt més dura l’ascens al Bartolo.
Fins al Desert de les Palmes la carretera està en molt bon estat i trobem cartells indicatius amb els kms i % de l’ascensió per als cicloturistes. Fins al km 6 la pujada és força constant i es va guanyant alçada amb certa comoditat. Passat el 6è km d’ascens ve un tram de fals pla i baixada fins arribar al Desert de les Palmes, on trobarem a mà dreta l’inici de la pujada al Bartolo.
Cal agafar una carretera que s’enfila direcció les antenes del Bartolo, passant una mena de porta on hi ha una senyal de prohibit el pas, però que amb la bicicleta es pot passar. Aquesta part de pujada és realment exigent, ja que ens trobem amb unes rampes molt dures (fins al 24%) i a sobre la carretera està en molt mal estat, amb trams molt descompostos on costa que la bici s’agafi bé a terra. Un cop passat el primer quilòmetre i mig les rampes suavitzen un pèl més, però continuen sent exigents i més tenint en compte l’esforç que hem hagut de realitzar per sobrepassar els “murs” precedents intentant no posar el peu a terra. Arribats a les antenes es corona el port i es poden contemplar unes magnífiques vistes de la Plana.
2) Des de la CV-148: 10,1 km; 594 m de desnivell; 5,76% desnivell mitjà; 24,0% desnivell màx.; Coeficient 160.
Aquesta vessant comença a la CV-148, carretera que uneix Orpesa i Cabanes, agafant un carretereta pavimentada amb trams bastant defectuosos que empalma amb la carretera CV-147 que ve de Benicàssim direcció el Desert de les Palmes. El primer tram de carretera dins empalmar amb la CV-147 que ve de Benicàssim és força irregular i hi ha alguna pendent exigent, arribant al 16%, malgrat no són molt perllongades. Un cop s’arriba a la CV-147 canvia totalment el pedalar, ja que la carretera és molt més bona i al camp de menys d’un quilòmetre la pujada es suavitza molt fins arribar al Desert de les Palmes, des d’on s’inicia l’ascens final al Bartolo, una pujada realment exigent, ja que ens trobem amb unes rampes molt dures (fins al 24%) i a sobre la carretera està en molt mal estat, de manera que en alguna part costa progressar sense tenir dificultats per mantenir-se sobre la bicicleta. Un cop arribem a les antenes finalitza el port, des d’on podrem gaudir d’unes vistes esplèndides sobre la Plana.
3) Des de la cruïlla del Camí Vell de Barcelona (Ermitori de la Magdalena): 11,00 km; 672 m de desnivell; 6,11% desnivell mitjà; 24,0% desnivell màx.; Coeficient 157.
L’inici de la pujada es compatibilitza des de l’Ermitori de la Magdalena, a la cruïlla entre la carretera CV-147 amb el Camí Vell de Barcelona. La primera part de la pujada fins al Desert de les Palmes és força sostinguda i sense pendents exigents, però tampoc amb massa descansos. L’entorn és fantàstic i les vistes sobre la plana de Castelló proposen aturar-se en algun moment per contemplar el paisatge.
Un cop coronem el Desert de les Palmes hem de continuar uns metres endavant fins trobar a mà esquerra la carretera carretera que s’enfila direcció les antenes del Bartolo, passant una mena de porta on hi ha una senyal de prohibit el pas, però que amb la bicicleta es pot passar. Aquesta part de pujada és realment exigent, ja que ens trobem amb unes rampes molt dures (fins al 24%) i a sobre la carretera està en molt mal estat, amb trams molt descompostos on costa que la bici s’agafi bé a terra. Un cop passat el primer quilòmetre i mig les rampes suavitzen un pèl més, però continuen sent exigents i més tenint en compte l’esforç que hem hagut de realitzar per sobrepassar els “murs” precedents intentant no posar el peu a terra. Arribats a les antenes es corona el port i es poden contemplar unes magnífiques vistes de la Plana.
Alçada: 422 m // Comarca: Plana Alta // Categoria: 2a
3 vessants:
1) Des de Benicàssim: 8,1 km; 400 m de desnivell; 4,94% desnivell mitjà; 10,0% desnivell màx.; Coeficient 69.
La pujada s’inicia a l’alçada de la N-340, passant-hi per sota si pugem del centre de Benicàssim o per un carrer paral·lel si venim de la mateixa 340. Es tracta d’un ascens molt atractiu per l’entorn en el qual transcorre. La carretera està en molt bon estat i hi ha cartells indicatius amb els kms i % de l’ascensió per als cicloturistes. Fins al km 6 la pujada és força constant i es va guanyant alçada amb certa comoditat, malgrat si es vol es pot pujar a ritme i convertir l’ascens en un port dur. Tanmateix, abans de coronar hi ha un tram de gairebé un quilòmetre de fals pla i baixada que fan que la part final de l’ascens sigui ben suau. Si es vol i sobretot si hi ha forces, un cop a dalt el Desert de les Palmes es pot pujar fins al Bartolo per una carretera en mal estat i sobretot molt exigent pels forts pendents.
2) Des de la CV-148: 7,4 km; 285 m de desnivell; 3,85% desnivell mitjà; 16,0% desnivell màx.; Coeficient 45.
Aquesta vessant comença a la CV-148, carretera que uneix Orpesa i Cabanes, agafant un carretereta pavimentada amb trams bastant defectuosos que empalma amb la carretera CV-147 que ve de Benicàssim direcció el Desert de les Palmes. Aquest primer tram és força irregular i hi ha alguna pendent ben exigent, arribant al 16%, malgrat no són molt perllongades. Un cop s’arriba a la CV-147 canvia totalment el pedalar, ja que la carretera és molt més bona i al camp de menys d’un quilòmetre la pujada es suavitza molt. Si es vol i sobretot si hi ha forces, un cop a dalt el Desert de les Palmes es pot pujar fins al Bartolo per una carretera en mal estat i sobretot molt exigent pels forts pendents.
3) Des de l‘Ermitori de la Magdalena: 7,8 km; 368 m de desnivell; 4,72% desnivell mitjà; 8,0% desnivell màx.; Coeficient 53.
L’inici de la pujada es compatibilitza des de l’Ermitori de la Magdalena, a la cruïlla entre la carretera CV-147 amb el Camí Vell de Barcelona. La pujada és força sostinguda i sense pendents exigents, però tampoc amb massa descansos. L’entorn és fantàstic i les vistes sobre la plana de Castelló proposen aturar-se en algun moment per contemplar el paisatge. Si es vol i sobretot si hi ha forces, un cop a dalt el Desert de les Palmes es pot pujar fins al Bartolo per una carretera en mal estat i sobretot molt exigent pels forts pendents.
Ports en bicicleta 